dijous, 29 de desembre del 2011

Reflexionem!

El semestre s'acaba després de moltes setmanes de treball. Aquest fet fa qüestionar-me quin impacte ha tingut aquesta assignatura en el meu desenvolupament com a futur mestre de primària.

Per començar, m'agradaria centrar-me en els diferents corrents teòrics, sobretot en el connectivisme, el qual consisteix en aprendre a partir de la creació de xarxes i la relació que s'hi estableixen. A partir d'aquí he modificat el meu propi PLE, el qual consisteix en relacionar les diferents eines, fonts d'informació, connexions i activitats que utilitzem per aprendre. Per tant, després de tot el treballat he après nous recursos que queden recollints en l'ampliament del meu PLE que he el·laborat a partir del que ja tenia fet. Això, ha fet adonar-me de la importància de conèixer i compartir la informació i els recursos, atès que et permet millorar en el propi procés d'ensenyament-aprenentatge.


També hem realitzat treballs de manera cooperativa el que ha permès focalitzar la mirada en un tema concret que ens despertés certa inquietud i motivació. Després de les diferents presentacions crec que en general hem après molt sobre els recursos presentats. A més a més, el fet de treballar en grups permet aprendre molt més que no pas si treballem de manera individual, ja que els resultats no haguéssin estat els mateixos.

Un altre aspecte, possiblement el més important que hem tractat ha estat la relació de les TIC amb les escoles. A través de les nostres experiències de pràctiques hem pogut observar com són les coses i com haurien de ser (Pla TAC). Després de totes les reflexions que hem establert a classe puc adonar-me que actualment estem força lluny de l'esperat. Sobretot em preocupa el fet de tenir recursos i no utilitzar-los o no fer-los servir de la manera més adequada, treient-li el màxim profit. Actualment, vivim en una societat de canvi continu, així doncs, la introducció de les TIC hauria de ser com un recurs per als infants que els permetès conèixer tot tipus de recursos que els facilitin l'adaptació a les diferents situacions que es trobaran al llarg de la seva vida, per tant, buscarem el que és un aprenentatge per a tota la vida (long life learning).

Finalment comentar que aquesta assignatura m'ha aportat molt tant a nivell personal, pel que fa al meu PLE, atès que ara mateix tinc molts més recursos per aprendre, com a nivell professional, referint-me en un futur com a docent, ja que he pogut observar la importància que les TIC tenen en la societat actual i en l'aprenentatge dels infants. Tot i això, crec que he de seguir aprenent i formant-me, ja que encara hi ha moltes coses que desconec i moltes barreres a superar.


Per què la gent comparteix coneixement?


Fa temps vaig veure en el bloc de la Mònica una entrada on ens ellaçava un article molt interessant sobre per què la gent comparteix coneixement? Us recomano que si teniu cinc minuts els dediqueu a la seva lectura, atès que s'argumenta el per què compartim coneixements i trobem enllaços a blocs que ens poden resultar de gran utilitat.

Quan compartim volem demostrar que nosaltres sabem sobre el què estem tractant i, a més a més, esperem una resposta, sobretot si es tracta d'algú que entén del tema, ja que ens servirà per reconfortar-nos o ajudar-nos a millorar. Per tant, és molt important establir relacions, ja que ens ajudaran a obtenir un benefici individual i col·lectiu. Per això, l'educació d'avui en dia va una mica a la deriva. Vivim en una societat egoista que només mira per a ella, per això, eines com ara els blocs ens serveixen per demostrar que allò col·lectiu pot amb allò individual. Tot i que és cert que patim el risc que algú s'aprofiti d'aquestes situacions i, en conseqüència, sigui una càrrega.

Personalment, crec que hauríem de tenir molt present aquest article per prendre consciència sobre per què compartim coneixements, atès que a la llarga si es realitza correctament obtenim fruits molt positius. Per això, he trobat oportú realitzar aquesta reflexió a aquestes alçades de curs. Des de l'assignatura no hem parat de compartir informació i coneixements a través dels blocs, twitter, blink... Però, potser mai ens havíem parat un moment a pensar per què ho fem. Moltes persones pensaran que és per omplir i fer la feina que se'ns demana, però realment darrere de tot això trobem unes bases sòlides que ens permeten avançar en el nostre coneixement i que hauríem de tenir molt present, atès que com estudiants hem de ser responsables del nostre procés d'ensenyament-aprenentatge.

Com a futurs mestres haurem de donar molts recursos als nostres infants, atès que la societat cada cop és més canviant. Per tant, ens trobarem en una situació on l'aprenentatge que realment els servirà serà aquell que els permeti adapatar-se millor a les situacions, aquell que els serveixi per a tota la vida. Per tant, la base d'aquest aprenentatge serà aquest compartir entre tots per poder millor a nivell individual gràcies a les col·laboracions de la resta de companys.

Els Blocs

La Paula Antonell, la Sara Garcia i la Nuria Maldonado ens han parlat sobre els blocs. Tal i com ens han comentat elles, podem definir un bloc com un diari interactiu personal a Internet dissenyat perquè cada article tingui la seva data de publicació, de manera que la persona que escriu i les que ho llegeixen puguin saber tot el que s'ha anat publicant i editant.

El més interessant dels blocs, en la meva opinió, és aquesta interacció que pot existir entre el lector i la persona que escriu a través de missatges. Així de mica en mica podem crear la nostre pròpia blocosfera, ja que podem ser seguidors d'altres persones amb la finalitat de crear un espai propi on poder donar la teva opinió, comentar, reflexionar...

Elles s'han centrat molt en els diferents tipus de blocs que podem trobar, és a dir, en la seva classificació, ja que podem trobar de centre, d'aula, d'assignatura, personals i de professors i alumnes. A continuació us deixo l'enllaç del prezi que han utilitzat.

M'agradaria centrar-me en la importància dels blocs en l'educació. Pel que hem pogut observar cada cop s'utilitzen més els blocs per ordenar els continguts de les diferents assignatures i com a espai de comunicació entre els diferents alumnes, mestres i familia. Personalment, he pogut observar la utilització d'un bloc de classe. Crec que és una experiència molt positiva, tot i que no l'acaben d'utilitzar gaire, però per als nens és una eina molt motivadora i els agrada molt. Com ja hem comentat molts cops segurament falta formació dels mestres per poder treure el màxim partit. Tot i així, en un futur no descarto incorporar els blocs a l'aula, atès que permeten aquesta interacció tan necessària per al bon funcionament dels alumnes. A més a més, permeten la integració de tots els alumnes, ja que cadascú pot fer la seva aportació. Sense cap mena de dubte és una eina que afavoreix en el seu procés d'aprenentatge.

Wordle

Fa setmanes em van parlar del programa Wordle, però no vaig fer gaire cas. Fins que l'altre dia, en la presentació d'uns companys, el van anomenar. El programa consisteix en fer un núvol de tacs. És molt senzill de fer servir, atès que només has de copiar el text i automàticament es crea un núvol amb les paraules més utilitzades. Nosaltres podem marcar el nombre de paraules que sortin i l'estil a utilitzar segons els gustos de cadascú.

Trobo que és una eina molt útil, per exemple, en les presentacions, ja que té un impacte visual molt elevat. Et permet amb un cop d'ull observar aquelles paraules més importants, és a dir, trobar fàcilment on es troba el focus d'atenció d'un tema concret. A continuació us deixo l'enllaç per si algú està interessat en probar-lo (Wordle).

Com moltes vegades una imatge val més que mil paraules, aquí teniu un exemple a partir de l'entrada que vaig realitzar sobre l'ús de les TIC en els centres escolars.



EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC

La Mar Gascó, el Pere Mussoll i el Pau Nin ens han presentat el seu treball sobre EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos de la XTEC.


El projecte EduCAT 2.0, abans anomenat EduCAT 1x1, consisteix en adoptar les tecnologies a l'aula. D'aquesta manera l'ordinador és l'eina personal i els llibres els trobem digitalitzats. Catalunya és capdavantera en l'ús de les TIC. No hem d'oblidar que el seu ús millora la qualitat en educació, és motivant i facilita la col·laboració entre escoles, aspecte cada cop més important, atès que les experiències que sorgeixen són molt positives. Com a punts negatius, trobem la distrecció per part dels alumnes, el seu alt cost, elevada quantitat d'hores que passen davant la pantalla i la falta de formació del professorat. Cal una formació, però sobretot cal tenir una predisposició per aprendre!


Respecte a l'OpenOffice sorgeix la següent pregunta: Per què utilitzar-lo? Per respondre aquesta pregunta us adjunto el següent enllaç que ens explica els cinc motitus per utilitzar OpenOffice. També ens han parlat de Linkat, distribució educativa de Linux.

A més a més, ens han presentat una quantitat de recursos molt interessants, molts d'ells ja els hem comentat, però d'altres no. Així que us convido a que entreu i li doneu un cop d'ull (Calaix de recursos de la XTEC). Com ja sabem hem de tenir presents aquests recursos. Personalment, aquest treball m'ha servit per centrar-me una mica i tenir les idees més clares. Sobretot en referència al projecte EduCAT 2.0, atès que és la base i cal tenir-la present i conèixer-la.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Les TIC com a recurs per aprendre una llengua


La Clara Boix, l'Àngel Carrillo i l'Òscar Garcia han presentat el seu treball sobre com poden afavorir les TIC a l'hora d'aprendre una llengua. En l'entrada anterior vam parlar de molts recursos a utilitzar amb alumnes nouvinguts. Però, què passa quan l'alumne ha d'aprendre una nova llengua?


Amb la finalitat de posar-nos en la pell d'aquests alumnes, aquest grup, ha fet la presentació en portugués a partir d'aquest prezi sobre els animals. Així hem pogut viure en primera persona què pot sentir un estudiant que ha d'aprendre una llengua. Per això, han realitzat dos tipus d'activitats: la primera, consistia en memoritzar les paraules i la segona, a través d'un jclic. Hem pogut comprovar com a través d'activitats més dinàmiques i divertides com poden ser els jclic resulta més entretingut aprendre, és a dir, segurament els sigui més fàcil aprendre a través de recursos que ens poden oferir les TIC que no a través de metodologies transmissives. Finalment, ens han passat la següent enquesta.

Com ja hem comentat molts cops el mestre ha de saber en cada moment quina metodologia és la més idònia. Però, no hem d'oblidar que les TIC són un recurs molt potent que quan s'utilitza de manera adequada obté uns resultats molt positius.

Les TIC en el pla d'acollida

L'Esther Aldehuela, l'Encarni Bosch, el Josep Fosalba i el Sergio Rella ens han presentat el seu treball sobre la importància de les TIC per als alumnes nouvinguts. Han optat per fer un recull de recursos per motivar els alumnes a aprendre i millorar l'idioma.


S'han centrat en mostrar-nos bones pràctiques i alguns jclics que ells mateixos han creat. Però, sobretot m'agradaria destacar alguns espais que hauríem de tenir presents com ara l'Espai LIC promogut des de la XTEC per facilitar un espai on trobar recursos per als alumnes, professors i famílies; el projecte Galí, un seguit de programes de jclic per anar aprenent per nivells i el diccionari il·lustrat de l'edu365 on podem trobar vocabulari del dia a dia en diversos idiomes i amb les imatges corresponents. A més a més us deixo l'enllaç a un docs on els nostres companys ens han facilitat més recursos TIC per als alumnes nouvinguts.


Actualment, tal i com vam poder comprovar a partir d'una posada en comú, els mestres, no tenen en compte les TIC, segurament per falta de coneixement. En els pocs casos que les tenen presents només utilitzen Jclics. Per això, és important tenir un gran ventall de possibilitats i recursos per aconseguir que els alumnes nouvinguts es mantinguin motivats i amb ganes d'aprendre. Com ja he comentat en altres entrades no podem parar d'empapar-nos de tot tipus de recursos que gairebé segur ens aniran molt bé de cara a un futur dins una aula.

Les TIC a l'Educació Inclusiva

La Maria Garcia, la Mònica de Haro, la Mònica Guriérrez i l'Eva Ladevesa ens han presentat el seu treball sobre l'aplicació de les TIC a l'educació inclusiva. Per això, han creat una pàgina web titulada: l'aplicació de les TIC a l'educació inclusiva. La seva idea ha estat crear un lloc destinat a tots aquells docents que necessitin recursos educatius i, sobretot, un espai on els alumnes amb alguna necessitat educativa especial en pugui fer ús. Llavors la pàgina web està dividida en dos parts: una primera, centrada en el marc teòric, on hi ha un recull de notícies i informació de les persones amb discapacitat, i una segona, més pràctica centrada en la discapacitat visual. Tot i així, crec que la pàgina s'hauria d'anar construint, de mica en mica, entre totes aquelles persones que poguessin oferir recursos interessants.

Realment m'ha cridat l'atenció el programa Jaws, atès que et permet utilitzar l'ordinador sense la necessitat de veure, ja que el programa et diu el que vas fent. Com a punt positiu trobem que un cop has fet un escrit el torna a llegir. Així, l'escriptor pot adonar-se i corregir algun possible error que hagi comès. A continuació us deixo un vídeo que van passar les nostres companyes sobre l'ús de l'ordinador mitjançant Jaws:


Aquesta presentació m'ha fet adonar-me que els meus coneixements sobre recursos per a persones amb nee són pràcticament nuls. Per això, si esteu en la mateixa situació us convido a que entreu a la pàgina web i li doneu un cop d'ull. Com a futur mestre he de mirar cap a una educació inclusiva i en aquest aspecte m'he de formar per poder oferir als meus alumnes una educació integradora. Tal i com he pogut observar, les TIC, són un mitjà idoni per poder facilitar aquesta integració a la qual m'agradaria arribar.

Les PDI

Per tractar aquest tema em centraré en les presentacions de dos grups: el primer format per l'Alba Mayol, l'Ethel Nogués, la Marta Pintos i l'Helena Vall, i el segon format per la Regina Beltran, l'Estel Gamisans, la Tamara Herrera i l'Helena Prim. Tots dos grups han treballat les pissarres digitals, però el seu enfocament ha estat diferent, per tant em servirà per poder aprofundir molt més en el tema.

Per refrescar una mica la memòria us deixo l'enllaç que vaig fer sobre pissarres digitals. A partir d'aquí el primer grup s'ha centrat en explicar-nos el seu funcionament i els diferents tipus de pissarra digital que podem trobar: electromagnètica, infraroja, resistiva, òptica i ultrasònica-infraroja explicades en el següent prezi. També hem vist el funcionament de l'Smart Notebook, tal i com vam treballar a classe i ens han ensenyat una web molt interessant on trobar enllaços a possibles recursos per a PDI.

Com vam parlar a classe les PDI ens ofereixen molts recursos, ens facilita el tractament de la diversitat, requereix atenció, comprensió, participació i és una eina molt motivant pels infants. A més a més, permet la interacció entre els alumnes i el mestre, ens permet accedir ràpidament a la informació, potència el treball cooperatiu i es pot adaptar a diferents nivells d'aprenentatge. Com a principals inconvenients trobem el seu alt cost, dependència del sistema d'Internet i sobretot la falta de formació per part del docents, ja sigui per barreres de primer o segon ordre.

En canvi el segon grup s'ha centrat una mica més en les metodologies a fer servir amb una pissarra digital. Per això, han representat una aula de primària on es treballen les llengües, però amb un ús de la pissarra ben diferent, és a dir, hem observat quatre experiències:
  1. El mestre només explica, transmet el coneixement i l'alumne té un paper passiu sense participar, per tant trobem un aprenentatge completament transmissiu, on la pissarra digital simplement fa el funcionament d'una pissarra convencional de guix.
  2. Requereix la participació de l'alumnat i el mestre és un mediador, es tracta d'una metodologia learning by doing. La pissarra és un mitjà on els alumnes van escribint la història, però tampoc té una funció diferent a les pissarres convencionals.
  3. Semblant a l'anterior, però en aquest cas la pissarra en serveix per poder realitzar l'activitat, atès que és una activitat d'omplir i la pissarra ens diu si la resposta és correcta, tot i així, el seu funcionament és bastant simple.
  4. El rol del mestre i de l'alumne és semblant a les dues anteriors, però en aquest cas la pissarra digital ens ofereix una imatge amb paraules per omplir. Un cop posades correctament ens diu una frase en anglès. En aquest cas la pissarra dóna molt més joc i podem veure un dels molts bons recursos que ens ofereix.
Posteriorment ens han presentat una web molt interessant on podem trobar material per treballar amb les PDI (Alexandria).
A través d'aquesta experiència vam poder comprovar com el fet de tenir una PDI a classe no significa res, és a dir, el seu funcionament depén del mestre. Per això, és tan important la seva formació. Cada cop hi ha més pissarres digitals a l'aula, per tant, nosaltres com a futurs mestres no podem oblidar-nos que estem en continua formació.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Desenvolupament de les competències cognitives


La Sandra Castelnuovo, el Xavi Costa i l'Isaac Serrano ens han presentat el seu treball: Desenvolupament de les competències cognitives. Ens han comentat que cal desenvolupar-les per rendir millor en tots els àmbits. Per tant hem de tenir present les següents habilitats:

  • Velocitat: ens permetrà realitzar més ràpidament el procés de pensar.
  • Memòria
    • espaial: útil per recordar la ubicació d'objectes.
    • treball: serveix per emmagatzemar i manipular informació, important per mantenir els pensaments per poder entendre i resoldre situacions.
  • Atenció
    • camp visual: espai que podem veure amb els ulls sense moure'ns.
    • focus d'atenció: concentració.
  • Flexibilitat de tasques: capacitat de canviar d'una cosa a una altra ràpidament. Aquest fet implica: commutació de tasques, capacitat d'adaptar-se, fluïdesa verbal, innivició de resposta i planificació.
  • Resolució de problemes: centrant-nos en el càlcul mental per desenvolupar el raonament quantitatiu i el raonament lògic.
La seva presentació l'han basat a partir de la següent pregunta: Creieu que el vostre cervell funciona al màxim rendiment? A partir d'aquí ens han explicat el comentat anteriorment a partir d'un prezi i ens han presentat una web basada en el programa Lumosity que ens ofereix diferents jocs per entrenar les diferents capacitats. A continuació teniu l'enllaç del joc relacionat amb la capacitat corresponent:
Personalment, considero que el desenvolupament d'aquestes capacitats és elemental, atès que afavorirà en el desenvolupament global del nen. Tot i que treballar aquestes competències no vol dir deixar de banda el desenvolupament emocional, tan important en els infants. Per això, com a futurs mestres hem de trobar l'equilibri. No consisteix en treballar-ho una setmana i prou, sinó que de mica en mica es treballin tot tipus de competències amb la finalitat d'aconseguir el desenvolupament de l'infant. Actualment hi ha escoles que tenen força present el desenvolupament de les competències cognitives com són per exemple l'escola Fort Pienc amb el projecte PEMSA (62 paquets d'activitats dividits per cicles per posar a prova les seves habilitats i potenciant-les) i l'escola Barrufet amb el GBrainy (bé amb linux i està compost per 4 apartats: problemes de lògica, càlcul mental, entrenament de la memòria i analogies verbals). En definitiva el desenvolupament d'aquestes competències cal tenir-lo present.

Projectes telemàtics cooperatius

L'Anna Díaz, el Gerard Garcia i el Roc Molina ens van presentar el seu treball: Projectes telemàtics cooperatius. Aquests projectes es desenvolupen a partir d'un centre d'interès on es realitzen activitats a través d'Internet, treballant els continguts i les capacitats. A més a més, fomenta el treball cooperatiu entre escoles i alumnes. En podem trobar de molts tipus: entre cicles, ciutats, comarques... la principal característica és el compromís de col·laboració. El projecte telemàtic més conegut a Catalunya és la Xarxa Telemàtica d'Escoles de Catalunya, XTEC, desenvolupada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En la sessió didàctica ens van passar un vídeo de l'Anna Pérez sobre les TAC a l'aula que ens ajuda a entendre millor què és un projecte telemàtic cooperatiu. També ens van mostrar algun exemple d'algun projecte que actualment s'està realitzant com és el cas del Projecte Comarques, on diferents escoles cristianes estan involucrades en aquest projecte que consisteix en aprendre a través de diferents activitats que ens ofereix en Rovelló, personatge divertit que ens presenta les activitats aconseguint aquest punt motivant i engrescador.

També, vam realitzar entre tota la classe la simulació d'un projecte telemàtic cooperatiu. Van dividir la classe en diferents grups, on cadascun representava una escola. Llavors, cada escola havia d'omplir la part d'un àlbum sobre la història, és a dir, cada escola era una etapa de la història. L'àlbum és presentat per un personatge molt divertit, Pere, el grill. D'aquesta manera vam poder entendre molt millor en que consistia i com funcionava. El resultat final va ser el següent àlbum titulat "Al llarg de la història".

Personalment, considero que és un recurs molt interessant, atès que et permet treballar de manera interdisciplinaria, fa possible l'intercanvi d'experiències entre nens i escoles, aspecte molt positiu i es realitza un ús de les TIC com a recurs. A més a més, hem pogut observar com els projectes telemàtics cooperatius tenen un alt valor pedagògic, sobretot pel que fa als aspectes col·laboratius tan importants dins de la societat en la que vivim.

Per acabar, comentar que durant l'estada de pràctiques vaig tenir la gran sort d'observar el Projecte Comarques, esmentat anteriorment, i, realment, el fet d'estar en contacte amb altres persones fa que els nens estiguin molt més motivats per aprendre, tot i que considero que encara han d'acabar de perfeccionar alguns aspectes d'organització, per exemple. Tot i que no hem d'oblidar que és el primer cop que ho fan i de moment està sent una experiència molt positiva tant pels alumnes com per l'equip docent.

Treball cooperatiu: els EVEA

Durant tot el semestre des de l'assignatura UDTIC se'ns va proposar realitzar un treball cooperatiu. Les darreres sessions de classe les vam dedicar a les diferents presentacions a partir de les sessions didàctiques proposades pels companys.

L'Elisabeth, la Sandra i jo ens vam involucrar en entendre el funcionament d'un Entorn Virtual d'Ensenyament Aprenentatge (EVEA), sobretot a través de la pràctica, atès que des de la facultat se'ns va facilitar poder entrar en el software de Moodle a partir del blink. A més a més, vam observar quin grau d'utilitat i coneixement tenen les escoles. A continuació podeu observar l'evolució i temporització que hem anat anotant en el nostre quadern d'equip.

Un EVEA és un sistema de software pensat perquè els professors puguin dissenyar un espai que serveixi els alumnes per completar la seva formació i al docent fer el seu seguiment. Funcionen a partir d'un servidor, fet que facilita l'accés a tots els estudiants per mitjà d'Internet.

Aquests sistemes ofereixen diferents eines per a l'elaboració i el tractament de continguts des de fòrums, xats, qüestionaris fins a diferents tipus d'activitats. L'alumne pot prendre consciència del seu procés d'aprenentatge i el mestre pot seguir individualment el procés de cada alumne. El principal objectiu d'un EVEA és la construcció del coneixement a través de l'aprenentatge col·laboratiu.

Nosaltres per realitzar la sessió didàctica vam fer un prezi on explicava una mica les principals idees de la part més teòrica sobre els EVEA i vam passar un vídeo sobre Moodle per entendre que se'ns ofereix. A continuació, vam mostrar l'entorn virtual d'ensenyament aprenentatge que vam crear amb Moodle a través del blink. Seguidament vam demanar la col·laboració del grup classe per realitzar un glossari entre tots i respondre un petit qüestionari individualment, d'aquesta manera van poder observar com sense tenir gaires coneixements era bastant fàcil i intuitiu d'utilitzar. A més a més, vam ensenyar les qualificacions del qüestionari amb la finalitat de veure com el mestre pot fer el seguiment de tots els alumnes. Per acabar, vam realitzar una petita reflexió sobre l'ús que se'n fa a les escoles segons el que nosaltres vam poder observar. Pel que sembla està en fase de desplegament, per tant apenes s'utilitza, però pensem que de mica en mica aniran agafant el protagonisme que poden arribar a adquirir sin se'n fa un ús correcte i adequat.

Per acabar, en la nostra opinió pensem que els EVEA són recursos molt interessants, tant pel docent com per l'alumne, atès que permeten ampliar allò treballat a classe, compartir coneixement i portar un seguiment individual a nivell personal i col·lectiu de l'aprenentatge que es realitza. El principal problema el trobem en la falta de ganes i motivació dels mestres en formar-se, ja que cada cop hi ha més recursos per poder implementar aquest tipus de software. Per això, creiem que de mica en mica anirà a l'alça i cada cop més escoles incorporaran aquestes plataformes, en conseqüència els mestres hauran d'adquirir certs coneixements sobre el seu ús. No hem d'oblidar que aquestes plataformes permeten al nen a interioritzar la idea que no només aprenem a l'escola i que el mestre no és la persona que té el coneixement, sinó que és un guia amb un paper actiu en la creació del coneixement dels infants.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Ús de les TIC en els centres escolars

Per conèixer que se'ns demana com a mestres des de l'administració pel que fa a l'ús de les TIC ens hem centrat en el capítol 1 del llibre: "La competència digital a l'educació primària" de Miquel Àngles Prats i el Pla TAC de centre del Departament d'Ensenyament. De tot el material vam fer una posada en comú entre els components del grup de treball cooperatiu format per l'Elisabeth i la Sandra.

En el llibre es comenta la necessitat d'una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l'escola, atès que la tecnologia es viu amb una gran excepcionalitat dins de l'aula. Per això, cal que es contemplin les TIC amb uns objectius, uns continguts i una selecció del programari i maquinari adequat, atès que pel simple fet d'introduir-les no vol dir que millori el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per a Groos (1999) hi ha dues formes de conceptualitzar l'ús dels ordinadors i les TIC a l'escola:
  • Alfabetització digital: ús de les TIC com a contingut amb la finalitat de proporcionar coneixements bàsics per a utilitzar-les com a usuaris.
  • TIC com a recurs, mitjà didàctic per aprendre altres conceptes i continguts, on trobem dos modalitats:
    • Aprendre de l'oordinador amb la finalitat de transmetre coneixements. L'ordinador és una eina per adquirir coneixements i font d'informació.
    • Aprendre amb l'ordinador, llavors és una eina auxiliar per fer l'aprenentatge. Segons Crook hi ha 4 perspectives:
      1. Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
      2. Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
      3. Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
      4. Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Com ens va dir Maulini (2006) "Si les tecnologies s'han d'integrar a l'escola no és pas per ensenyar mecanografia, anglès comercial o l'ús dels cercadors d'Internet a futurs teleoperadors, sinó per desenvolupar en tots els alumnes competències i una relació amb les tecnologies que sigui documentada i crítica a la vegada, o, més ben dit, documentada i, per tant, crítica."  Per tant, la competència digital ha de permetre que els alumnes posin en joc els seus coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre problemes o situacions complexes. 

Treballar la competència digital a primària ens porta a dos enfocaments:
  • Plantejament vertical, ensenyar les bases per "llegir i escriure" amb una visió reflexiva i crítica del seu impacte.
  • Plantejament hortizontal, suport a les altres assignatures i activitats.

Respecte el Pla TAC cal destacar que el paper de les tecnologies a l'escola no ha de ser el centre, atès que la base és l'aprenentatge de l'alumnat, per tant es mira de quina manera poden incidir de manera més positiva. Així doncs, es buscaran noves metodologies, noves maneres de fer que no siguin el mètode tradicional que es podia fer abans, és a dir, cal aprofitar els recursos que ens ofereixen les TAC. Actualment l'ordinador és un context (1:1), mentre que fa un temps era un recurs (1:10) o un objecte (1:100).

Els principals problemes que ens podem trobar amb les TAC les classifiquem en dos grans grups:
  • Barreres de primer ordre (tipus operatiu), les que no depenen del professorat (grau d'accés als ordinadors, connexions i programari, disponibilitat de temps, grau d'adequació del suport tècnic i administratiu...)
  • Barreres de segon ordre (tipus metodològiques), creences del professorat (ensenyament-aprenentatge, paper que han de jugar en el procés educatiu, tipus de pràctiques adoptades...)
Molts cops el professorat es troba amb la dificultat de la inserció curricular de les TAC, per això és important la inclusió de tot el professorat a l'hora d'elaborar el Pla per tenir una idea clara de cap a on es vol avançar.

Cada cop hi ha més recursos per explorar i conèixer nous continguts. Internet ens ofereix la possibilitat de portar a la pràctica projectes amb altres centres, accedir a portals especialitzats, compartir documents, etc. És bàsic tenir present el portal MeRLí, on trobem recursos educatius digitals.

Un altre element clau per a la implementació de les TAC és la plataforma de centre. Un entorn virtual d'ensenyament aprenentatge (EVEA) és un espai virtual, accessible per Internet, que reuneix diverses aplicacions que faciliten l'organització dels continguts digitals i la gestió de l'aprenentatge. El programari més estés és Moodle, juntament amb la intranet de centre és la que ha adoptat el Departament d'Ensenyament per desplegar el servei Àgora, on qualsevol centre amb identificador de la XTEC pot donar-se d'alta.

Tot el comentat és el que se'ns ofereix, però hem pogut observar que la realitat moltes vegades és molt diferent. Per això, vam comentar les nostres experiències a les escoles de pràctiques mitjançant la metodologia Phillips 5x5. Ens vam adonar que les escoles tenen força continguts a l'abast, però la gran majoria encara es basa en materials de consulta. Pel que fa a les barreres trobem que la gran majoria són de segon ordre, atès que els mestres disposen de recursos però no tenen la iniciativa de formar-se o utilitzar-les. A més a més, també trobem de primer ordre, sobretot pel poc temps que se li dedica. Per últim, vam comentar l'ús que se'n feia i vam observar que la gran majoria utilitza les TIC com a recurs per treballar altres matèries i molt poques com a context com podria ser a través de webquest, per exemple.

El que hem de tenir molt clar com a futurs mestres és que l'ús de les TIC ha de permetre a l'alumne a aprendre a cercar i gestionar la informació, resoldre problemes d'altres assignatures, crear projectes d'expressió de temes de la vida diària i participar en projectes col·laboratius amb altres escoles o col·lectius amb la finalitat que de mica en mica integrin el seu ús.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Metodologia Phillips 5x5


La metodologia Phillips 5x5 consisteix en fer grups de cinc persones per parlar durant cinc minuts de cada tema. Dins del grup hi haurà una persona que serà l'encarregada d'apuntar les idees que van sorgint de cada apartat. El seu creador, J. Donald Phillips la va proposar per sis persones i sis minuts per tema, per això és coneguda com Phillips 66, tot i que es pot adaptar, tal i com la he presentat al començament.

Aquesta metodologia ens permet la participació activa de tot el grup, atès que són reduïts i tots els membres han d'aportar el seu punt de vista. Per tant, per molt gran que sigui el grup classe amb aquesta metodologia tots els alumnes participen fet que ens permet obtenir totes les opinions de tot el grup amb un temps molt breu. A més a més, aquesta tècnica ens permet desenvolupar les capacitats de síntesi i concentració, ja que tením poc temps per expressar-nos i poder arribar a unes conclusions.

Nosaltres vam utilitzar la metodologia Phillips 5x5 perquè tots puguessim expressar les nostres opinions i sensacions sobre el Pla TAC dels centres de pràctiques.
Per començar es van fer els grups, després es va escollir el secretari, persona que va anotant les idees del grup,  aquest anava canviant en cada tema. Els tres apartats que vam treballar van ser:
  • nivell d'aprofundiment de les TIC a les escoles
  • barreres de primer i segon ordre
  • continguts digitals
Finalment cada grup va anotar les seves aportacions en l'apartat de fòrum Phillips 5x5 del blink amb la finalitat que quedessin totes recollides.

Considero que aquesta metodologia és idonia per treballar en gran grup per poder extreure les idees i opinions de tots els membres del grup classe. Tal i com diu el seu creador: "en vez de una discusión controlada por una minoría que ofrece contribuciones voluntarias mientras el tiempo lo permite, la discusión 66 proporciona tiempo para que participen todos, provee el blanco para la discusión por medio de una pregunta especifica cuidadosamente preparada, y permite una síntesi del pensamiento de cada pequeño grupo para que sea difundida en beneficio de todos". Destacar el fet que totes les persones poden participar i aportar el seu granet de sorra dins d'un tema. Sense cap mena de dubte és una metodologia que tindré present de cara a un futur, atès que com he comentat al principi es pot adaptar i fer en grups més reduïts de 4x4 o de 3x3 segons creguem més convenient.

dijous, 1 de desembre del 2011

Les WebQuest

Després de l'estada intensiva a l'escola de pràctiques he pogut fixar-me en moltes coses. Una d'elles ha estat la utilització de les TIC, atès que des de l'àrea de Medi no tenen llibre, llavors, pràcticament, només treballen amb webquest (WQ). Tot i que també les fan servir per altres assignatures.


Què és una WQ?
Les WQ són unitats didàctiques que es plantegen als alumnes a través d'Internet de manera més dinàmica i engrescadora, partint dels coneixements previs. Per tant, es dóna a conèixer una història, normalment la ressolució d'algun problema en el qual es demana la participació col·lectiva i individual dels estudiants.

Per tal de poder resoldre els problemes l'autor de la WQ presenta un conjunt de recursos on poder anar trobant les solucions. Així doncs, prioritza la construcció del coneixement a partir de l'ús de les noves tecnologies, mitjançant el descobriment guiat. Es basen en el constructivisme, atès que es van construint els coneixements gràcies a la pràctica i a les posades en comú.

Estructura d'una WQ
Les WQ es poden crear a partir del gmail, però si el mestre no té prou domini en pot trobar de creades a Internet, classificades per edats, temes i continguts.
Totes les WQ tenen la mateixa estructura:
  • Introducció: presentació de la història. Ha de ser clara i motivadora.
  • Tasca: descripció del que l'alumne haurà de fer i com ho haurà de fer.
  • Procés: estratègies que l'alumne haurà d'utilitzar, explicades pas per pas, per dur a terme la tasca.
  • Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per realitzar la tasca.
  • Avaluació: com avaluar el treball realitzat.
  • Conclusió: reflexió del procés i dels resultats.
A més a més, hi ha un apartat dirigit als mestres, en el qual es marquen els objectius, continguts, conceptes, criteris d'avaluació. A part de la justificació, coneixements previs que ha de tenir l'alumne, nivell, metodologia, etc. que faciliten la seva ordenació i contextualització.

A continuació, us deixo l'enllaç d'una WQ que han realitzat a la meva escola de pràctiques: La nostra comarca.
Per acabar, m'agradaria fer una petita reflexió, atès que he pogut observar el seu funcionament. Les WQ són molt útils, ja que ensenyen als nens a contrastar informació, permeten mostrar l'autonomia dels infants, força a l'alumne a prendre decisions, compartir idees, coneixements, trobar respostes diferents que van més enllà del que pot saber el mestre, relacionar continguts amb la vida real... Tot i això, la tasca del mestre és primordial, ja que en tot moment és un guia que crea un ambient d'aprenentatge, si no ho aconsegueix, les WQ no tenen gaire sentit, ara, si ho aconsegueix són una eina molt interessant i útil per treballar a l'aula.

dimarts, 1 de novembre del 2011

SMART Notebook

El software SMART Notebook és un paquet de programes que es pot fer servir amb el producte SMART. Aquest producte ens permet realitzar les mateixes operacions que fem servir amb un ordinador normal, però presionant la pantalla amb el dit o els rotuladors específics, sempre i quan sigui una pissarra digital interactiva. També es pot escriure o dibuixar amb tinta digital, gràcies als rotuladors que incorpora la pissara.
SMART Notebook ens ofereix la possibilitat de crear diferents documents i anar-los guardant, per tant, el que es va treballar un dia concret ho podrem recuperar amb molta facilitat. A més a més, en cada document es pot afegir imatges, vídeos, textos, línies, continguts externes, informació extreta d'Internet, entre d'altres coses, com es pot observar ens permet treballar molt millor, més fàcil, més pràctic, obtenint resultats molt positius.
La millor manera d'entendre com funciona és a partir de la pràctica, per això vam poder realitzar proves, fet que ens va fer adonar-nos de totes les possibilitats que se'ns ofereix, però també ens vam trobar amb la dificultat a vegades de realitzar un moviment senzill, atès que es necessita força pràctica per poder utilitzar una pissara digital amb SMART Notebook. 
A continuació teniu l'enllaç per si algú està interessat en baixar-se el software SMART Notebook, atès que disposem de 30 dies de prova, ja que no tenim llicència.
Per acabar, us deixo la imatge de com a quedat una petita prova que vam fer directament sobre la pissara digital sobre la temporització del treball disciplinar, és molt simple, però cap membre del grup havia treballat mai ni amb pissarres digitals, ni amb SMART Notebook, però com he comentat abans, a tots ens va semblar molt interessant, però com ja he dit cal dedicar-li hores per aconseguir fer-la servir bé i poder-li treure el màxim de profit. Per això, seguirem practicant i espero aconseguir un bon domini del programa.

Les pissarres digitals

Avui hem estat tractant un tema que ens tenia a tots força encuriosits, concretament em refereixo a les pissarres digitals, atès que tots n'hem sentit parlar i en alguns casos hem pogut veure-les fer servir, però, ningú ens havia parlat del seu funcionament i de les avantatges que ens ofereix.

La pissarra digital consisteix en un ordinador i un videoprojector i la superfície on projectar la imatge. Aquest sistema ens ofereix interactuar i potenciar els continguts. A continuació podem veure un vídeo del edu3.cat que ens parla d'aquest tema i ens ajuda a entendre millor el concepte, a més a més, podem observar com la fan servir.

 
Crec que una de les idees claus quan parlem de les pissarres digitals és el que ens comenta un nen del vídeo, sobre la diferència de les pissarres de sempre a les digitals, atès que abans el mestre explicava i els alumnes no tenien més remei que creure els que se'ls deia; ara, en canvi, es pot comprovar si el que diu el mestre és veritat, és a dir, els alumnes són els protagonistes i aprenen a través de la pràctica i la observació directa, per tant, serà molt més fàcil crear relacions entre els continguts. A més a més, treballar amb tecnologia fa que els nens estiguin molt més motivats i se'ls faci més amè.

Per els mestres també crec que resulta molt positiu, ja que com es pot observar en el vídeo se'ns ofereix un gran ventall de posibilitats i facilitats per poder treballar molt millor els diferents continguts. Amb les pissarres digitals tant els alumnes com els mestres van creant el camí, i com a mestres, aquesta sensació d'acompanyament és molt gratificant.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Dropbox

L'altre dia ens va sorgir la necessitat de compartir uns documents per tal de poder fer un comentari personal de casacún d'ells i ens vam preguntar com ho podríem fer. Llavors va sorgir la genial idea de compartir una carpeta a Dropbox.
Molts de vosaltres us preguntareu què és Dropbox? Per això us deixo aquest vídeo què explica molt bé la seva utilitat.

M'agradaria comentar que l'espai gratuït és de 2GB, però si la gent se l'instal·la gràcies a les nostres invitacions aquest espai pot augmentar. De moment pel que he observat a través de la pràctica és que resulta ser una eina molt útil que et permet tenir en qualsevol ordinador els documents que necessites, a més a més, si el tens instal·lat pots treballar sense la necessitat d'Internet. Sobretot, em sembla molt útil el fet de poder compartir carpetes amb diferents persones, atès que d'aquesta manera és molt més fàcil poder treballar i poder compartir material.
Si algú està interessat a continuació teniu l'enllaç: Dropbox.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Relació: Autoestima - Pokerchips

L'altre dia una amiga em va ensenyar un video força interessant que tracta l'autoestima dels infants, però que podria ser aplicable a totes les persones. El que més em va sorprendre és que ho relaciona amb fitxes de pòquer (pokerchips), personalment, m'agrada força aquest joc i em va cridar l'atenció, atès que compara una persona amb molta autoestima amb un jugador que té moltíssimes fitxes, en canvi el que en té poca resulta tenir poques fitxes. Explicat així pot semblar una tonteria, però no ho és pas, ja que quan jugues a pòquer si tens moltes pokerchips et pots permetre el luxe de fallar en més jugades que no pas si en tens poques, llavors hauràs de ser arriesgat, jugar-t'ho tot, seria el cas dels joves que no els importa juntar-se amb gent conflictiva, la que es deixa guiar; o pots ser conservardor, esperar el moment per jugar, són aquells nens que no contesten per por, prefereixen no sortir a fi de no perdre les poques fitxes que tenen. 

Per tant, com aconseguim que un nen tingui moltes, moltíssimes fitxes? 
El primer pas seria reforçar-lo positivament en allò que està fent bé i animar-lo en allò que no li surt tan bé, en tots aquests comentaris de suport estem entregant moltes pokerchips a l'infant, en canvi, cada cop que s'equivoca, que se'l culpa, li estem treient fitxes. No ens cal saber si un nen té moltes fitxes o no, el nostre objectiu com a mestres és aconseguir que cada nen se'n vagi a dormir amb més pokerchips de les que s'ha despertat. 

Com en totes les coses aquest video és una mica extremista, però crec que transmet una idea de fons molt bona i no és altre que la de confiar en els infants, entendre que molts cops els culpem sense necessitat, però, això no significa que si en algun moment se li ha de treure fitxes perquè realment cal donar-li un toc d'atenció es faci, com sempre hem d'intentar trobar l'equilibri. En conclusió, hem d'intentar donar-li el màxim de pokerchips possible i treure-li el mínim.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Prezi

Avui hem après una nova eina molt interessant anomenada Prezi. És molt útil, atès que ens serveix per fer presentacions en un format molt diferent al conegut Power Point. Quan no estàs acostumat és una mica complicat, ja que has de canviar la idea de fragmentar les presentacions per poder-ho veure com una gran diapositiva. A partir d'aquí anirem aprofundint en el tema a través d'aproximacions on volem centrar el focus d'atenció.
Com l'altre dia vam estar treballant el concepte long life learning a continuació us deixo la presentació que he realitzat amb el Prezi, enllaç.
Després de treballar amb ell puc afirmar que no té gaires opcions, ja que és la versió gratuïta, tot i que per ser estudiants pots utilitzar, la que jo he fet servir, que et permet realitzar més cosetes, de totes maneres té poques opcions, però són suficients i fàcils d'entendre. El problema està en que no pots anar fent la presentació sobre la marxa, tal i com comentava l'Elisabeth en el seu bloc, atès que qualsevol petita modificació altera el producte final, per tant has de tenir ben clar què vols posar i on ho vols posar.
Com a tret molt positiu destacaria la seva vistositat en el resultat final, és una nova concepció de presentació, molt més atrevida i dinàmica.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Aprenentatge


Avui hem estat parlant sobre l'aprenentatge. Per tal de treballar aquest concepte ens hem agrupat en petits grups per així poder extreure diferents definicions. Després han quedat totes recollides al fòrum del blink. El meu grup format per la Regina i la Mònica creu que "aprendre és quan incorpores i relaciones uns coneixements i idees en uns esquemes previs. Es pot aprendre de manera individual o bé amb l'ajuda d'altres persones, llibres, ordinadors... Hi ha diferents maneres d'aprendre, a través de la pràctica, de l'experiència, per observació, per recolzament, per reforç, per descoberta i significatiu". 



Quan hem fet aquesta definició encara no sabíem molt bé com enfocar-ho, atès que el concepte d'aprenentatge és un terme molt genèric i com nosaltres apuntàvem hi ha moltes maneres d'aprendre, segurament totes tinguin els seus pros i contres. Per això, hem treballat per grups diferents maneres d'entendre aquest concepte, totes són igual de valides, tot i que en algunes podem estar més d'acord que en d'altres. El meu grup s'ha centrat en el concepte: long life learning, però, també hem treballat:
Totes les refleixons han quedat recollides en el bloc que compartim de l'assignatura +3TIC, que de mica en mica comença a agafar forma.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Jclic

Què és?

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives, les quals no acostumen estar soles, sinó que estan presentades en projectes. Un projecta està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en que s'han de mostrar.
El Jclic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i
sistemes operatius.

Per tant, és una eina molt útil, atès que ens pot servir per saber on s'equivoca l'alumne i ajudar-lo a millorar. Tenint en compte les metàfores, les quals ens expliquen com es pot ensenyar o com es pot aprendre a través del paper de l'ordinador, crec que la més adient és la metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor, ja que l'ordinador pot interactuar amb l'alumne, és a dir, es creen activitats on l'ordinador avalua l'alumne, llavors pren consciència de les seves necessitats i ell mateix podrà millorar-les a partir d'altres. D'aquesta manera cada alumne té activitats a mida que l'ajudaran a millorar.

A continuació he creat un petit projecte sobre el Connectivisme a través del Jclic Author. És el programa de Jclic que permet crear noves activitats d'una manera senzilla, visual i intuitiva. En aquest enllaç explica com fer-ho detalladament i aquest és l'enllaç del projecta que he creat.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Connectivisme

Per poder parlar sobre aquest tema tan ampli he observat dos videos molt interessants. El primer, titulat "Connectivisim" dura 5 minutets i vindria a explicar de manera molt clara i visual la importància d'aquest nou concepte que és el connectivisme a través de la vida d'un estudiant de Psicologia. Després per aprofundir en el tema, observar els orígens i veure exemples aplicables observem la presentació realitzada per la Red Virtual de Tutors del Ministeri d'Educació de Colombia, "El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente".

Després de fer un repàs a la història ens hauríem de centrar en dos dates molt importants:
  • 1940 -> creació dels primers ordinadors.
  • 1990-> creació d'Internet.
A més a més hem de tenir present un canvi en l'evolució d'entendre el cervell. Actualment, l'entenem com una gran xarxa de connexions entre neurones, axons, dendrites, sinopsis... Barabási, aporta la idea de xarxes lliures d'escala, fet que ens permet explicar molts fenòmens de moltes parts del món. Per tant, podríem comparar la idea de Barabási amb la de cervell, aquesta comparació serà el nostre punt de partida per entendre el connectivisme.

Llavors ens preguntem: ¿Què significa "aprendre en xarxa"?

Hem d'analitzar tres aspectes sobre el connectivisme:
  • L'aprenentatge és: caòtic, no està ordenat; continu, és un procés de desenvolupament, aprenem des de que naixem fins que morim; co-creacional, tots som aprenents, és a dir, tots podem aportar; complexe, si es fa una nova connexió implica a tota la xarxa; especialització connectada, bàsic tenir molts experts connectats; incert, es necessita tol·lerància.
La neurociència és la ciència base de l'aprenentatge. Construïm els coneixement unint conceptes, creant mapes interns. Per poder fer això, les connexions crean significat, per tant, en la connexió hi ha informació (com en el cas d'un mapa conceptual). També és molt important el fet de reconèixer patrons que ens serveixin de guia. No hem d'oblidar que estem connectats amb els altres i amb la informació, les eines 2.0 ens permeten fer connexions que abans no eren factibles.

APRENDRE = Crear Xarxes + Navegar per Xarxes
  • L'epistemologia que hi ha darrera ens ofereix quatre característiques de com s'enten el coneixement:
  1. diversitat, n'hi ha de tot tipus, això és positiu, però ens ha de fer anar amb compte, per tant, hem de ser selectius.
  2. autonomía, cada aprenent aporta a partir de la seva pròpia decissió o el punt de vista d'una altra persona.
  3. interactivitat, ens facilita la relació amb altres persones.
  4. apertura, ens obre moltes portes.
  • La pedagogia emprada, per una banda, facilita que l'aprenent formi part d'un ambient autèntic, observi i faci pràctiques exitoses, s'involucri en converses sobre la pràctica, s'auto-reguli, per l'altre banda, permet que el mestre treballi transparentment, s'involucri en una comunitat, sigui obertament reflexiu, fomenti un sistema en el que passin connexions amb facilitat, validi la qualitat de les connexions i fomenti en l'aprenentatge d'habilitats per continuar la pròpia construcció.

Per tant, amb el connectivisme volem modelar els aprenents amb el comportament i els valors en l'ús de la tecnologia. Hem de potenciar l'autonomia de l'alumne, per tant, fora de l'aula hi ha moltes situacions d'aprenentatge. A través d'Internet ens podem subscriure, preguntar, seguir experts sobre un tema concret que ens interessa. Després de tot això, molta gent es qüestionarà la necessitat d'un professor. Però, no hem d'oblidar que la seva funció és la de guiar, ajudar, resoldre possibles dubtes, entre d'altres. Per tant, en tot moment el vertader protagonista és l'aprenent, ell és el que s'ha d'involucrar, el professor estarà al seu costat i l'ajudarà en tot allò que necessiti. Tampoc podem oblidar que el mestre és un punt de referència, un model. Per aquest motiu m'agradaria acabar amb aquestes paraules de Gandhi: "Has de ser el canvi que vols veure en el món...".

diumenge, 25 de setembre del 2011

Twitter

Aquesta entrada fa referència a la xarxa social, Twitter. El motiu és la importància i la utilitat que se li dóna des de l'assignatura UDTIC i també pel fet que fins fa ben poc era un món desconegut per mi.

El que trobo molt interessant és el fet de poder seguir a persones sense la necessitat que elles et segueixin a tú. Per tant, podem ser seguidors dels nostres amics, familiars, futbolistes, cantants, etc. Entre els que tenen més seguidors trobem a @3gerardpique @cesc4official @Carles5puyol tots tres futbolistes del FC Barcelona.

Què és l'@ davant dels noms?


Doncs simplement s'utilitza per mencionar a una persona i que ella en sigui conscient. Per tant, quan escribim un tweet (missatge de 140 caràcters com a màxim) i fem referència a algú haurem de posar l'@ davant del nom.

Una altra peculiaritat interessant de Twitter són els hashtag. S'utilitzen per fer referència a un grup i per tant, poder classificar els tweets i enllaços que la gent va pujant. Per exemple, des de l'assignatura UDTIC utilitzem el següent #UDTIC. D'aquesta manera totes les intervencions que fem sobre l'assignatura quedaran recullides.

A nivell personal trobo que és una eina molt interessant, la qual ja he introduit en el meu PLE, atès que ens pot servir molt per contactar amb persones de gran interès i poder compartir molta informació d'una manera molt peculiar, interessant i entretinguda. Per tant, totes aquelles persones que no tenen Twitter els animaria a que se'n fessin un o com a mínim provesin a veure que els sembla, segurament els agradi i s'uneixin aquest nou món.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Entorns Personals d'Aprenentatge

Per conèixer què són els PLEs, des de classe se'ns va facilitar un article molt interessant, d'en Jordi Adell i la Linda Castañeda, titulat "Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje". En ell els propis autors ens defineixen els PLEs com "el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender", és a dir, seria el conjunt de sistemes que la persona utilitza per gestionar el seu aprenentatge, creant un petit sistema que pot derivar en altres subsistemes.

Hem de tenir present com diuen els autors del document que "un PLE se configuraría alrededor de las herramientas y servicios que nos permiten el acceso y la relación con la información (acceso y actividad) y con otras personas", en el nostre cas vam fer un llistat d'eines 2.0 de la Web que ens podríen ser útils.

Personalment crec que els PLE són molt útils per la formació de qualsevol persona. En el nostre cas hem de tenir present que la perspectiva d'interralacionar tot a través d'Internet és el present i futur de l'aprenentatge. Per tant, nosaltres, com a futurs mestres, no podem deixar passar aquest aspecte de llarg, hem d'entendre que els PLE són un subjecte que ens ajuda en el nostre aprenentatge personal, sobretot perquè ens permet personalitzar-lo al nostre gust, donant més importància allò que nosaltres creíem més útil per al nostre aprenentatge, per això, hi haurà eines que algú li semblaran més interessants que no pas d'altres.

A continuació us adjunto el meu PLE que espero anar ampliant al llarg del curs.